Què és el silenci administratiu?

Quan demanem alguna cosa a l’Administració Pública, es pot donar el cas que aquesta no respongui en el termini que li fixen les lleis per fer-ho. Quan han transcorregut aquest terminis, la manca de resposta per part de l’Administració tindrà uns determinats  efectes jurídics: depenent del què hem demanat i de quina Administració ha d’actuar, ens podrem trobar amb què la manca de resposta equivalgui legalment a una denegació o a una concessió del què hem demanat.

Què significa silenci administratiu positiu / silenci administratiu negatiu?

El silenci administratiu és positiu, quan en no pronunciar-se l’administració sobre una petició d’una persona física o jurídica interessada en el termini previst per la llei corresponent, aquesta manca d’activitat administrativa s’interpreta legalment en el sentit que l’Administració concedeix el dret o l’autorització que s’ha demanat.

El silenci administratiu és negatiu, quan en no pronunciar-se l’administració sobre una petició d’una persona física o jurídica interessada en el termini previst per la llei corresponent, s’entén legalment denegat el que s’havia demanat.

Les lleis que regeixen cada tipus de procediment són les que fixen tant el termini màxim dins el qual l’Administració hauria de resoldre la nostra petició i notificar-nos la resolució, com el caràcter positiu o negatiu de la manca de resolució dins del termini establert. Les administracions estan obligades a informar de forma clara i transparent a tota la ciutadania sobre el significat de la manca de resolució expressa en els diferents tràmits, i normalment aquesta informació es pot trobar als catàlegs de tràmits que publiquen a llurs webs.

Què implica la producció del silenci administratiu?

Tot i que la legislació de procediment administratiu obliga a l’administració a resoldre sempre de forma expressa qualsevol petició que se li formuli, i tot i que l’Administració estarà sempre obligada a resoldre la petició encara que ho faci més tard dels terminis fixats legalment, la figura legal  del silenci administratiu permet que l’administrat pugui actuar davant la inactivitat de l’administració, i pugui defensar els seus drets, sense haver d’esperar més enllà dels terminis establerts per la llei en cada cas.

En quant de temps ha de resoldre l’ ajuntament una petició de llicència urbanística?

El termini màxim per resoldre i notificar la resolució a la persona interessada, l’estableix la legislació específica aplicable a cada tràmit, i no podrà ser superior a sis mesos, segons marca l’art. 22 de la llei 39/2015 , de procediment administratiu estatal.

Concretament, pel cas de les llicències urbanístiques, el termini màxim que té l’administració per resoldre és de dos mesos quan cal projecte i d’un mes quan no cal projecte, tal i com estableix l’art. 81 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis de Catalunya (ROAS).   Hem de tenir en compte que aquest termini es pot suspendre per motius legalment fixats, particularment, quan per atorgar la llicència cal demanar informes o aprovacions a altres organismes, o bé cal complementar o modificar documentació presentada.

El silenci administratiu a les llicències urbanístiques

D’acord amb la Sentència del Tribunal Constitucional 143/2017, de 14 de desembre, que va declarar inconstitucionals determinats punts de l’art. 11 del Text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana estatal (Reial Decret Legislatiu 7/2015) la competència per determinar si el silenci administratiu en l’àmbit de l’urbanisme és positiu o negatiu, correspon a les comunitats autònomes (art. 148.3 Constitució espanyola), per la qual cosa l’Estat només tindrà competència per determinar si el silenci és positiu o negatiu quan es tracti d’intervencions en sòl no urbanitzable, doncs la legislació bàsica sobre protecció del medi ambient és competència estatal (art. 149.23 Constitució espanyola)

A Catalunya, l’article 188 del text Refós de la Llei d’Urbanisme (TRLU) remet a la regulació de règim local, i en aquest sentit, l’article 82 del ROAS estableix el silenci positiu com a principi general, amb les excepcions siguin expressament previstes per les normes legals. L’article  24 de la Llei 39/2015, de procediment administratiu estatal, i l’article 54 de la Llei 2672010 de procediment administratiu de Catalunya, també estableixen el caràcter general del silenci positiu, excepte en els supòsits taxats i expressos en què s’hi indiqui que el silenci és negatiu.

De tot això resulta que a Catalunya, el silenci administratiu positiu és la regla general en matèria de llicències, i que el silenci administratiu negatiu només operarà en sòl no urbanitzable o quan, com diu la nostra legislació urbanística, l’estimació de la petició de llicència tingués com a conseqüència la transferència, a favor del sol·licitant o de tercers,  de facultats relatives al domini públic o al servei públic

Evidentment, tampoc es podran considerar adquirides per silenci administratiu facultats en contra de la legislació urbanística o del planejament vigent (art. 5 TRLU).

Com acreditem que estem davant d’una situació de silenci administratiu?

D’acord amb l’article 24 de la Llei 29/2015, quan l’administració no ha resolt  dins de termini, ens hauria d’expedir un certificat de silenci administratiu en els  quinze dies hàbils posteriors a la data en què acabava el termini en què legalment estava obligada a resoldre.

Però nosaltres podem demanar-li aquest certificat a l’Administració en qualsevol moment, i ens l’haurà de lliurar en el termini màxim de quinze dies  hàbils des de que el vam demanar.

Què es pot fer un cop obtingut el certificat acreditatiu del silenci administratiu?

Obtingut el corresponent certificat de silenci administratiu, si el silenci és positiu, l’interessat pot considerar concedida la sol·licitud i executar el què es proposava fer; i si és silenci administratiu negatiu, ha d’entendre que se li denega la petició i podrà impugnar la denegació davant de la jurisdicció contenciosa en el termini de dos mesos des de la certificació.

Igualment, un certificat acreditatiu de silenci administratiu ens pot ser útil per determinar la normativa aplicable en el cas de suspensions de llicències per motius de redacció o revisió de planejament, doncs segons la jurisprudència, si en decretar-se la suspensió de llicències, l’administració havia excedit el termini que tenia per resoldre la nostra petició de llicència, haurà d’aplicar-nos el planejament i normativa urbanística vigent en el moment en què la vam sol·licitar, i no els que resultin de la redacció o modificació.

En qualsevol cas, com que les administracions estan obligades a respondre sempre, pot ser que  l’Administració dicti la resolució amb posterioritat. Com el personal al servei de l’administració és responsable de dictar resolució en termini, pot incórrer en responsabilitats disciplinàries si no ho fa; i si la manca de resposta provoca perjudicis demostrables a l’interessat, aquest podrà també reclamar-los a l’administració.